El nuevo partido que surge en Catalunya, en el que confluyen ICV, EUiA y la Barcelona en Comú de Colau, los “comunes” aunque nace del desacuerdo con Podemos, no deja de ser la misma basura socialdemócrata que, a lo largo de la historia, sigue demostrando una y otra vez, como si del día de la marmota se tratara, que no son mas que la pata izquierda del régimen reaccionario burgués. Los mismos que llevan décadas engañando y manipulando a la clase obrera con promesas de conciliación con sus amos capitalistas, que les pagan con una poltrona en las instituciones de esta democracia burguesa, cada día más reaccionaria, heredera del franquismo.

A las pruebas nos remitimos, por ejemplo, la ley sobre vivienda que introdujo en el Parlament de Catalunya la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH), la Alianza contra la Pobreza Energética (APE) y el Observatori DESC (ONG dependiente de la ONU) a través de una iniciativa legislativa popular (ILP) único método, no vinculante, que tiene el pueblo de participar en la democracia burguesa. Pues bien, como no podría ser de otra manera y como ya predijimos en este comunicado,  la ley fue suspendida por el PP, en lo que respecta a los artículos sobre vivienda, el 29 abril de 2016. O también la jugarreta que les hizo a los trabajadores de Telefónica-Movistar, ese abrazo solidario que les dio durante su ocupación de la central de Portal del Ángel en Barcelona, resulta que sólo era una puñalada por la espalda, ya que en cuanto llegó a ser la alcaldesa de Barcelona, renovaba el contrato con la multinacional Telefónica valorado en 3,2 millones de euros para el monopolio de las telecomunicaciones, contradiciendo las promesas hechas a los huelguistas mientras era candidata a la alcaldía. Por no hablar de la huelga de TMB, que según ella era muy desproporcionada. Sin dejar de mencionar al resto de partidos que confluyen en este, los ya desaparecidos ICV y EUIA, que ya sabemos de sobra de que pie cojean y que ahora se esconden tras este nuevo engendro de la pequeña burguesía, para continuar traicionando a la clase obrera.

Una vez más se repite la historia, pues solo hace falta una visita a la hemeroteca para ver que este “hito histórico” que es la ley 24/2015, no es mas que otra concesión de la burguesía, para el que quiera darse perfecta cuenta de que esas pequeñas victorias no son más que legitimaciones al poder establecido en el estado reaccionario español, pues de él salen esas prebendas, esas pequeñas ofrendas que no son más que migajas, las cuales, normalmente, duran unos años hasta que la memoria desaparece. Pero esta vez no han esperado tanto, solo hasta que se celebraron las elecciones y justo antes de que se acabara el plazo para recurrirla ant

e el tribunal constitucional. Prueba inequívoca de que se intensifican cada vez más los ataques contra la clase obrera.

Esto, unido a que las plataformas sociales y populares están controladas por partidos socialdemócratas, en el “mejor” de los casos, cuando no directamente por fascistas como fue el caso de la Marea Blanca de Sevilla , lleva continuamente a estos colectivos a darse contra el muro del capitalismo, pero sin ser conscientes de que, por muchos cabezazos que le den, jamás lograran abrir una brecha.

Desde que se constituyó el partido de la PAH, Guanyen Barcelona, esta plataforma esta controlada por este partido al servicio del capital y de la democracia burguesa, a través de la PAH Barcelona, que es de donde emanan todas las decisiones, rompiendo así esa “horizontalidad” y ese “apartidismo” de los que “presumen”, sin contar con el resto de PAHs, que son mera comparsa de esta, convirtiéndose así en el sindicato amarillo de la vivienda, con subvenciones para alguno de sus miembros liberados que reciben a través del Observatori DESC, con el mismo modus operandi que el resto de sindicatos vendeobreros (UGT, CCOO). Ya en el pasado, cuando era una plataforma “independiente”, siendo una iniciativa de un organismo controlado por la ONU, sus batallas eran escuetas y buscando objetivos mínimos para que fueran de la aceptación masiva popular, ahora ya las reivindicaciones y las movilizaciones cada vez son menos. Describimos más extensamente este caso, dado que el PCOC participa activamente en esta plataforma, pero esto se da, y se ha dado, durante la historia en miles de ocasiones. Es el método que tiene su sistema para controlar a las masas, haciéndoles creer que se organizan para luchar por sus derechos pero omitiendo la lucha de clases, como siempre hacen estos partidos, jamás se llegará a nada. Solo con la organización en un Frente Único del Pueblo, que aglutine  las diferentes  luchas en una única lucha de clase contra la burguesía y el sistema capitalista y por la consecución del socialismo, se llegará a una democracia real, un estado de la masa proletaria, en el que los sometidos sean los que ahora nos explotan, cada vez con más intensidad.

El Partit Comunista Obrer de Catalunya continuará trabajando con la clase obrera, en los centros de trabajo, en los barrios, en la construcción de órganos de poder popular del proletariado, uniendo las luchas de los distintos sectores del proletariado en una única lucha contra el capitalismo, contra este sistema capitalista corrupto y podrido al que hay que mandar al estercolero de la historia.

Comité nacional del Partido Comunista Obrero de Catalunya. (PCOC)

RESPECTE AL NOU PARTIT SORGIT A CATALUNYA, “ELS COMUNS”

El nou partit que sorgeix a Catalunya, en què conflueixen ICV, EUiA i la Barcelona en Comú d’Ada Colau, els “comuns” tot i que neix del desacord amb Podem, no deixa de ser la porqueria socialdemòcrata que, al llarg de la història, segueix demostrant una vegada i una altra, com si del dia de la marmota es tractés, que no són més que la pota esquerra del règim reaccionari burgès. Els mateixos que dècades que enganyen i manipulen a la classe obrera amb promeses de conciliació amb els seus amos capitalistes, que els paguen amb una poltrona a les institucions d’aquesta democràcia burgesa, cada día més reaccionaria, hereva del franquisme.

A les proves ens remitim, per exemple, la llei sobre habitatge que va introduir al Parlament de Catalunya la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC (ONG dependent de l’ONU ) a través d’una iniciativa legislativa popular (ILP) únic mètode, no vinculant, que té el poble de participar en la democràcia burgesa. Doncs bé, com no podria ser d’una altra manera i com ja vam predir en aquest comunicat, la llei va ser suspesa pel PP, pel que fa als articles sobre habitatge, el 29 abril del 2016. O també la mala passada que els va fer als treballadors de Telefònica-Movistar, aquesta abraçada solidaria que els va donar durant la seva ocupació de la central de Portal de l’Àngel a Barcelona, resulta que només era una punyalada per l’esquena, ja que quan arriba a ser l’alcaldessa de Barcelona, va renova el contracte amb la multinacional Telefònica valorat en 3,2 milions d’euros per al monopoli de les telecomunicacions, contradient les promeses fetes als vaguistes mentre era candidata a l’alcaldia. Per no parlar de la vaga de TMB, que segons ella era molt desproporcionada.  Sense deixar d’esmentar a la resta de partits que conflueixen en aquest, els ja desapareguts ICV i EUiA, que ja sabem de sobres de quin peu coixegen i que ara s’amaguen darrere d’aquest nou engendrament de la petita burgesia, per continuar traint la classe obrera.

Un cop més es repeteix la història, ja que només cal una visita a l’hemeroteca per veure que aquesta “fita històrica” que és la llei 24/2015, no és més que una altra concessió de la burgesia, per al que vulgui donar-se perfecte compte que aquestes petites victòries no són més que legitimacions al poder establert en l’estat reaccionari espanyol, ja que d’ell surten aquestes prebendes, aquestes petites ofrenes que no són més que engrunes, les quals, normalment, duren uns anys fins que la memòria desapareix. Però aquesta vegada no han esperat tant, només fins que es van celebrar les eleccions i just abans que s’acabés el termini per recórrer-la davant el Tribunal Constitucional. Prova inequívoca que s’intensifiquen cada vegada més els atacs contra la classe obrera.

Això, unit al fet que les plataformes socials i populars estan controlades per partits socialdemòcrates, en el “millor” dels casos, quan no directament per feixistes com va ser el cas de la Marea Blanca de Sevilla , porta contínuament a aquests col·lectius a donar-se contra el mur del capitalisme, però sense ser conscients que, per molts cops de cap que li donin, mai aconseguissin obrir una bretxa.

Des de que es va constituir el “partit de la PAH”, Guanyen Barcelona, aquesta plataforma és controlada per aquest partit al servei del capital i de la democràcia burgesa, mitjançant  la PAH Barcelona, que és d’on emanen totes les decisions, trencant així aquesta “horitzontalitat” i aquest “apartidisme” dels que “presumeixen”, sense comptar amb la resta de PAHs, que són mera comparsa d’aquesta, convertint-se així en el sindicat groc de l’habitatge, amb subvencions per algun dels seus membres alliberats que reben per mitjà de l’Observatori DESC, amb el mateix modus operandi que la resta de sindicats traïdors (UGT, CCOO). Ja quan era una plataforma “independent”, sent una iniciativa d’un organisme controlat per l’ONU, les seves lluites eren concises i buscant objectius mínims perquè fossin de l’acceptació massiva popular, ara ja les reivindicacions i les mobilitzacions cada vegada són menys. Descrivim més extensament aquest cas perquè el PCOC participa activament en aquesta plataforma, però això succeeix, i s’ha donat, durant la història moltes vegades. És el mètode que té el seu sistema per controlar a les masses, fent-los creure que s’organitzen per lluitar pels seus drets, però ometent la lluita de classes, com sempre fan aquests partits, mai s’arribarà enlloc. Solament amb l’organització del poble treballador un un Front Únic del Poble, que aglutini les diferents lluites en una única lluita de classe contra la burgesía i el sistema capitalista i per la consecució del socialisme, s’arribarà a una democràcia reial, un estat de la massa proletària, en el que els sotmesos siguin el que ara son explotadors, cada vegada amb més intensitat.

El Partit Comunista Obrer de Catalunya continuarà treballant amb la classe obrera, en els centres de treball, als barris, en la construcció  d’òrgans de poder popular prol.letaris, afegint les lluites dels diferentes sectors de la societat que conformen el proletariat en una única lluita contra el capitalisme, contra aquest sistema capitalista corrupte i podrit al que hi ha que llençar al femer de la història.

Comitè nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya. (PCOC)