El caso de los cuatro antifascistas de Valencia [ESP/CAT]

image_pdfimage_print

La situación que atraviesa el capitalismo en España y en el resto del mundo es la de una lenta agonía que sólo se salva por su huida hacia delante y por la ventaja que lleva respecto al proletariado en la lucha ideológica. Es un sistema caduco que ya ha cumplido su función en la historia y que se resiste a morir. Para ello no duda en radicalizarse, sirviéndose del fascismo y tampoco duda en emplear cualquier estamento a su alcance. En este momento, el fascismo campa a sus anchas a lo largo y ancho del Estado español como no puede ser de otra manera siendo éste fascista y reaccionario. En los casos concretos que nos ocupan, la justicia española y los cuerpos represivos no dudan en actuar de mamporreros y servir de ariete a los intereses de la clase burguesa.

Para demostrar todo lo que hemos descrito más arriba, traemos esta comparativa. Por un lado, nos encontramos el caso del nazi Antonio Castellón, con un gran expediente de causas judiciales y que estaba en libertad a la espera de juicio desde 2017 por agredir con una navaja y amenazar a una familia catalana de origen marroquí. Se pedían nueve años y ocho meses de cárcel para el nazi y al final le han caído dos años y cuatro meses. Paralelamente, Pablo Hasel cumple su tercer año en prisión lo que demuestra a quién sirve la justicia y quién se sirve de la justicia.

Otro ejemplo, del que nos vamos a ocupar con más profundidad, es el de los 4 antifascistas de Valencia, para los que la fiscalía pide penas de prisión de entre 7 y 15 años, un embargo cautelar de 7600 € que sumado a las penas/multas pedidas por la acusación particular, podría llegar a los 80.000€.

Todo ocurrió en Valencia durante el verano de 2021, en un contexto donde el extinto grupo neonazi surgido en Madrid (Bastión Frontal) comienza a estrechar lazos con la extrema derecha valenciana y el grupo ultra del Valencia Fútbol Club, Ultras Yomus, de ideología fascista y deciden abrir sede en la ciudad levantina.

A finales del mes de julio, 4 antifascistas se encontraron con un grupo de reconocidos militantes de la extrema derecha valenciana. Tras una serie de insultos racistas por parte de los nazis hacia 2 de los antifascistas por su origen sudamericano, la tensión escaló al punto de llegar a la confrontación física, que fue respondida por los antifascistas usando la violencia en legítima defensa. Acto seguido los cuatro antifascistas huyeron corriendo hasta que, a pocos metros, fueron interceptados por dos agentes de paisano de la Brigada Provincial de Información (BPI) de Valencia, adscrita a la Policía Nacional española. Los retuvieron a punta de pistola, aunque, aseguran, no opusieron ningún tipo de resistencia contra la policía. En ese momento, sólo los identificaron y los soltaron. Sin embargo, al cabo de unos días, los cuatro antifascistas fueron citados y acabaron detenidos durante casi 24 horas en la comisaría de Zapadores.

El grupo de neonazis que participó en la pelea les había denunciado con la inestimable colaboración de una mano negra. Queremos remarcar que la denuncia cuenta con la difusión, por parte de las brigadas de información, de los datos de los antifascistas a los nazis y de detalles de su vida personal. Se les facilita la identificación realizada el día de los hechos, lo que deja al descubierto la estrecha colaboración entre los fascistas y la policía.

Derivado de todo esto, tres de los cuatro antifascistas están acusados ​​de un presunto delito de lesiones y de lesiones leves con agravante ideológico, mientras que el cuarto, aparte, está acusado de una segunda agresión física a un grupo de extrema derecha, este presunto suceso se habría cometido el 11 de junio de 2022 en la calle Serpis de Valencia. Esta acusación es fruto de las declaraciones de un neonazi que, a raíz de la pelea del 30 de julio, decide también acudir a comisaría para interponer una denuncia, ya que, asegura, sufrió una agresión similar y pudo identificar al presunto autor con el mismo método, lo que deja claro que nos encontramos frente a grupúsculos parapoliciales.

Desde el PCOC denunciamos este estado de cosas y nos solidarizamos con el antifascismo, como no podría ser de otra manera, pues los comunistas siempre hemos estado y estaremos combatiendo la cara más reaccionaria de la burguesía, que intenta manipular la historia escondiendo, por ejemplo, que los verdaderos héroes que destruyeron a los nazis y liberaron los campos de concentración no fueron otros que el Ejército Rojo cuando los regímenes capitalistas, uno tras otro, perecían cobardemente. También denunciamos, una vez más, a los poderes del estado, cuya nula separación y dudosa independencia quedan ampliamente demostrados en los casos que nos ha ocupado. La justicia y los estamentos de los que se sirve ésta pertenecen a la burguesía y sirven en exclusiva a sus intereses de clase. Desde el PCOC somos conscientes que de nada sirve atacar a la superficie más visible y llamativa del problema si no se acaba con la base sobre la que descansa: el capitalismo en su fase monopolista e imperialista. Por eso, llamamos a la clase obrera a la unidad de acción en la defensa de sus intereses de clase y que no es otra que la construcción del socialismo por la vía revolucionaria mediante un Partido de nuevo tipo.

 

¡ABAJO EL MONTAJE POLICIAL!

¡POR LA ABSOLUCIÓN DE LOS ANTIFASCISTAS!

¡POR LA CONSTRUCCIÓN DEL SOCIALISMO!

 

Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya

 

 

El cas dels quatre antifeixistes de València

 

La situació que travessa el capitalisme a Espanya, i en la resta del món és la d’ una lenta agonía que només es salva per la seva fugida cap endavant i per l’avantatge que porta respecte al proletariat en la lluita ideològica. És un sistema caduc que ja ha complert la seva funció a la història i que resisteix a morir. Per això no dubte a radicalitzar-se, servir-se del feixisme i tampoc dubte a emprar qualsevol estament al seu abast. En aquest moment, el feixisme campa en llibertat de llarg a llarg de l’Estat espanyol com no pot ser d’una altra manera en aquest estat feixista i reaccionari. En els casos concrets que ens ocupen, la justícia espanyola i els cossos repressius no dubten a actuar de mamporrers i servir d’ariet als interessos de la classe burgesa.

Per a demostrar tot el que hem descrit més amunt, portem aquesta comparativa. D’una banda, ens trobem el cas del nazi Antonio Castelló, amb un gran expedient de causes judicials i que estava en llibertat a l’espera de judici des de 2017 per intimidar amb una navalla i amenaçar a una família catalana d’origen marroquí. Li demanaven nou anys i vuit mesos de presó i al final li han caigut dos anys i quatre mesos. Paral·lelament, Pablo Hasel compleix el seu tercer any a la presó i es veu ben clar a qui serveix la justícia i qui es serveix de la justicia.

Un altre exemple, del qual ens ocuparem amb més profunditat, és el dels quatre antifeixistes de València, per als quals la fiscalia demana penes de presó d’entre set i quinze anys de presó, un embargament cautelar de 7600 € que sumat a les penes/multes demanades per l’acusació particular, podría arribar als 80.000€.

Tot va ocórrer a València durant l’estiu de 2021, en un context on l’extint grup neonazi sorgit a Madrid (Bastió Frontal) començà a estrènyer llaços amb l’extrema dreta valenciana i el grup ultra del València Futbol Club, Ultres Yomus, d’ideologia feixista i decideixen obrir una seu a la ciutat llevantina.

A la fi del mes de juliol, quatre antifeixistes van topar amb un grup de reconeguts militants de l’extrema dreta valenciana. Després d’una sèrie d’insults racistes per part dels nazis cap a dos dels antifeixistes pel seu origen sud-americà, la tensió va escalar al punt d’arribar a la confrontació física, que va ser resposta pels antifeixistes usant la violència en legítima defensa. Tot seguit els quatre antifeixistes van fugir corrent fins que, a pocs metres, van ser interceptats per dos agents de paisà de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de València, adscrita a la Policia Nacional espanyola. Els van retenir a punta de pistola, encara que, asseguren, no van oposar cap mena de resistència contra la policia. En aquest moment, només els van identificar i els van deixar anar. No obstant això, al cap d’uns dies, els quatre antifeixistes van ser citats i van acabar detinguts durant gairebé 24 hores a la comissaria de Sapadors.

El grup de neonazis que va participar en la baralla els havia denunciat amb la inestimable col·laboració d’una mà negra. Volem remarcar que la denúncia compta amb la difusió, per part de les brigades d’informació, de les dades dels antifeixistes als nazis i de detalls de la seva vida personal. Se’ls facilita la identificació realitzada el dia dels fets, la qual cosa deixa al descobert l’estreta col·laboració entre els feixistes i la policia.

Derivat de tot això, tres dels quatre antifeixistes estan acusats d’un presumpte delicte de lesions i de lesions lleus amb agreujant ideològic, mentre que el quart, a part, està acusat d’una segona agressió física a un menbre d’extrema dreta, aquest presumpte succés s’hauria comès l’11 de juny de 2022 al carrer Serpis de València. Aquesta acusació és fruit de les declaracions d’un neonazi que, arran de la baralla del 30 de juliol, decideix també acudir a comissaria per a interposar una denúncia, ja que, assegura, va sofrir una agressió similar i va poder identificar al presumpte autor, amb el mateix mètode, la qual cosa deixa clar que ens trobem davant de grups parapolicials.

Des del PCOC denunciem aquest estat de coses i ens solidaritzem amb l’antifeixisme, com no podria ser d’una altra manera, perquè els comunistes sempre hem estat i estarem combatent la cara més reaccionària de la burgesia, que intenta manipular la història amagant, per exemple, que els veritables herois que van destruir als nazis i van alliberar els camps de concentració no van ser uns altres que l’Exèrcit Roig quan els règims capitalistes, un darrere l’altre, sucumbien covardament. També denunciem, una vegada més, als poders de l’estat, la nul·la separació i la dubtosa independència que es demostren en els casos que ens han ocupat. La justícia i els estaments dels quals es serveix aquesta pertanyen a la burgesia i serveixen en exclusiva als seus interessos de classe. Des del PCOC som conscients que de res serveix atacar a la superfície més visible i cridanera del problema si no s’acaba amb la base sobre la qual descansa: el capitalisme en la seva fase monopolista. Per això, fem una crida a la classe obrera a la unitat d’acció en la defensa dels seus interessos de classe i que no és una altra que la construcció del socialisme per la vía revolucionaria mitjançant un Partit de nou tipus.

ABAIX EL MUNTATGE POLICIAL!

PER L’ABSOLUCIÓ DELS ANTIFEIXISTES!

PER LA CONSTRUCCIÓ DEL SOCIALISME!

 

Comitè Nacional del Partit Comunista Obrer de Catalunya

Deja una respuesta

Your email address will not be published. Required fields are marked *