1

Covid-19: una evidència més del caràcter classista de l’educació

Estudiantes
 
Fa dues setmanes ens despertàvem amb un creixement vertiginós del número d’infectats pel Covid-19. Quatre dies després ens arribava la notícia de que tancaven tots els centres educatius amb l’objectiu de reduir el moviment de les persones i, així, fer trencar el creixement exponencial i aconseguir un aplanament de la corba d’infectats. Des d’un inici, es va informar des de la universitat que això no es tractava d’un període de vacances i que es seguiria endavant amb la matèria i l’avaluació de forma virtual. Calia esperar com.

Durant els primers dies de confinament, els estudiants de la Facultat d’Economia i Empresa (FEE) i de Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat de Barcelona (UB) no vam saber res. A partir del dimecres 18, com si rebessin ordres des de dalt, vam començar a rebre correus de tots els professors programant exàmens, penjant exercicis, obrint xats de preguntes. En certa manera, semblava que els professors es veien obligats a seguir ocupant-nos sis hores diàries.

En un inici, pot semblar que realment estem seguint amb la matèria i l’avaluació, però de quina manera s’està fent? Seguint el mateix precepte que si estiguéssim en condicions normals. Seguint el mateix mètode de les classes magistrals però per altres vies. Seguint el procediment d’una sola via de comunicació, del professor cap als alumnes.

Sembla evident que en unes condicions com aquestes, en les que no es pot mantenir una comunicació directe cal canviar la forma d’ensenyar (independentment de quina sigui la forma anterior), apostar per l’autoaprenentatge i altres mètodes alternatius que ens permetin desenvolupar millor els nostres coneixements. Però en canvi es segueix apostant pels mètodes tradicionals. Fins i tot aquells docents que ja anteriorment pretenien obrir més espais de participació de l’alumnat, ara es veuen sense capacitat de reacció.

En certa manera, els professors s’estan preocupant més perquè seguim treballant en el que sigui (independentment de la utilitat d’aquest treball), perquè seguim complint els horaris, enlloc de perquè puguem seguir formant els nostres coneixements. I és que en el model actual de producció, l’educació, molt lluny de fer-nos créixer com a persones, no fa més que modelar-nos, que fer-nos a imatge i semblança de les eines que necessiten les empreses. Si el dia de demà la burgesia demana noves formes de procedir en el treball, no dubtem que tota l’educació es mourà com una màquina de rellotgeria per adaptar-se a les ordres del capital. I de fet, ja està començant a passar en alguns centres. De la mateixa manera, un cop superat el capitalisme, l’educació també es mourà, però aquest cop cap a les persones, cap a un sentit humà de la vida.

Constantment ens insinuen als joves que aquesta és la nostra època d’adquirir coneixements. Que durant els primers anys de la vida ens formem perquè més tard, a mesura que anem creixent, puguem anar tornant tots els coneixements que hem adquirit en forma de treball. Com si no ens haguéssim de seguir formant durant la resta de la nostra vida! Això només mostra la verdadera cara del capitalisme. Aquesta cara que ens tracta com a una mercaderia més del sistema de producció. Aquesta cara que pretén “acabar-nos” per poder-nos llençar al mercat laboral on, de la mateixa manera que un anunci de cotxes, nosaltres haurem de vendre l’únic que podem oferir: la nostra força de treball.

Com l’anunci de cotxes que llueix el seu sistema de Wi-Fi i el sensor de la part del darrera, nosaltres haurem de lluir les nostres capacitats, els nostres graus, les nostres experiències laborals, ja que de la mateixa manera que Volkswagen necessita vendre els seus cotxes, nosaltres hem de vendre la nostra força de treball per poder sobreviure. I d’aquesta manera l’educació, en tots els seus graus, deixa de buscar el creixement de les persones perquè es puguin desenvolupar com a tals per convertir-se en un simple tràmit burocràtic que ens destrueix per dins i ens converteix en meres mercaderies. I tot això, sense entrar en detall en la connotació classista i segregadora de l’educació, que ja s’encarrega de dotar de privilegis a les classes altes mentre que dona l’esquena a les famílies obreres.

Pel jovent, el capitalisme només és la negació del nostre futur com a persones i l’educació, el preludi. És el secretari que ens fa passar a la saleta d’espera i ens prepara per un futur d’explotació i misèria. És per això que els estudiants, si aspirem a un futur on les persones siguem persones i no mercaderies, ens hem d’unir als treballadors en la construcció d’un nou model de producció, d’una nova societat. Des del Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC) animem a als estudiants, a unir-se al Front Únic del Poble (FUP) juntament amb totes les classes populars, en la lluita per superar el capitalisme i assolir el socialisme, com a fase històrica de transició cap al comunisme. També els animem a formar-se i, als elements més conscients, a unir-se a les files del Partit, doncs és amb la unió de les classes populars i guiant aquestes cap a un objectiu revolucionari que podrem finalment assolir un verdader poder democràtic per a la classe obrera de la política i l’economia.

Pel futur de les noves generacions!
Per la unió de les classes populars en una sola lluita!
Contra el capitalisme!
Obrers i estudiants, units i endavant!

Cèl·lula Joan Comorera de Barcelona. Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC)

Covid-19: una evidencia más del carácter clasista de la educación

Hace dos semanas nos despertábamos con un crecimiento vertiginoso del número de infectados por el Covid-19. Cuatro días después nos llegaba la noticia de que cerraban todos los centros educativos con el objetivo de reducir el movimiento de las personas y, así, romper el crecimiento exponencial y conseguir un aplanamiento de la curva de infectados. Desde un inicio, se informó desde la universidad de que esto no se trataba de un periodo de vacaciones y que se seguiría adelante con la materia y la evaluación de forma virtual. Había que esperar cómo.

Durante los primeros días de confinamiento, los estudiantes de la Facultad de Economía y Empresa (FEE) y de Matemáticas y Estadística (FME) de la Universitat de Barcelona (UB) no supimos nada. A partir del miércoles 18 de marzo, como si recibieran órdenes desde arriba, empezamos a recibir correos de todos los profesores programando exámenes, colgando ejercicios, abriendo chats de preguntas. En cierto modo, parecía que los profesores se veían obligados a seguir ocupándonos seis horas diarias.

En un inicio puede parecer que realmente estamos siguiendo con la materia y la evaluación, pero ¿de qué manera se está haciendo? Siguiendo el mismo precepto que si estuviéramos en condiciones normales. Siguiendo el mismo método de las clases magistrales pero por otras vías. Siguiendo el procedimiento de un solo cauce de comunicación, del profesor hacia los alumnos.

Parece evidente que en unas condiciones como estas, en las que no se puede mantener una comunicación directa, hay que cambiar la forma de enseñar (independientemente de cual sea la forma anterior), apostar por el autoaprendizaje y otros métodos alternativos que nos permitan desarrollar mejor nuestros conocimientos. Pero, en cambio, se sigue apostando por los métodos tradicionales. Incluso aquellos docentes que ya anteriormente pretendían abrir más espacios de participación del alumnado, ahora se ven sin capacidad de reacción.

En cierto modo, los profesores se están preocupando más porque sigamos trabajando en lo que sea (independientemente de la utilidad de este trabajo), porque sigamos cumpliendo los horarios, de ninguna manera para que podamos seguir incrementando nuestros conocimientos. Y es que en el modelo actual de producción, la educación, muy lejos de hacernos crecer como personas, no hace más que modelarnos, que hacernos a imagen y semejanza de las herramientas que necesitan las empresas. Si el día de mañana la burguesía pide nuevas formas de proceder en el trabajo, no dudamos que toda la educación se moverá como una máquina de relojería para adaptarse a las órdenes del capital. Y de hecho, ya está empezando a pasar en algunos centros. Del mismo modo, una vez superado el capitalismo, la educación también se moverá, pero esta vez hacia un lado opuesto al que avanza el capitalismo, hacia las personas, hacia un sentido humano de la vida.

Constantemente nos insinúan a los jóvenes que esta es nuestra época para adquirir conocimientos. Que durante los primeros años de la vida nos formamos para que más tarde, a medida que vayamos creciendo, podamos ir volviendo a todos los conocimientos que hemos adquirido en forma de trabajo. ¡Cómo si no nos tuviéramos que seguir formando durante el resto de nuestra vida! Esto solo muestra la verdadera cara del capitalismo. Esta cara que nos trata como una mercancía más del sistema de producción. Esta cara que pretende “acabarnos” para podernos tirar al mercado laboral donde, del mismo modo que un anuncio de coches, nosotros estemos obligados a vender lo único que, según los capitalistas, podemos ofrecer: nuestra fuerza de trabajo.

Como el anuncio de coches que luce su sistema de Wi-Fi y el sensor de la parte de atrás, nosotros tendremos que lucir nuestras capacidades, nuestros grados, nuestras experiencias laborales, puesto que del mismo modo que Volkswagen necesita vender sus coches, nosotros tenemos que vender nuestra fuerza de trabajo para poder sobrevivir. Y de este modo la educación, en todos sus grados, deja de buscar el crecimiento de las personas para que se puedan desarrollar como tales para convertirse en un simple trámite burocrático que nos destruye por dentro y nos convierte en meras mercancías. Y todo esto, sin entrar en detalle en la connotación clasista y segregadora de la educación, que ya se encarga de dotar de privilegios a las clases altas mientras que da la espalda a las familias obreras.

Para la juventud, el capitalismo solo es la negación de nuestro futuro como personas y la educación, el preludio. Es el secretario que nos hace pasar a la salita de espera y nos prepara para un futuro de explotación y miseria. Es por eso que los estudiantes, si aspiramos a un futuro donde las personas seamos personas y no mercancías, nos tenemos que unir a los trabajadores en la construcción de un nuevo modelo de producción, de una nueva sociedad. Desde el Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC) animamos a los estudiantes a unirse en el Frente Único del Pueblo (FUP) junto con todas las clases populares, en la lucha para superar el capitalismo y lograr el socialismo, como fase histórica de transición hacia el comunismo. También los animamos a formarse y, a los elementos más conscientes, a unirse a las filas del Partido, pues es con la unión de las clases populares y guiando estas hacia un objetivo revolucionario que podremos finalmente lograr un verdadero poder democrático para la clase obrera de la política y la economía.

¡Por el futuro de las nuevas generaciones!
¡Por la unión de las clases populares en una sola lucha!
¡Contra el capitalismo, Obreros y estudiantes, unidos y adelante!

Célula Joan Comorera de Barcelona. Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC)